darrers dies d'octubre II
Si diuen que els millors moren joves, nosaltres que hem mort abans de començar què som? 🍓 Preferiria morir avui, en lluna nova, sabent que he complert un cicle a morir en lluna plena preguntant-me si arribaria l'eclipsis. 🍓 Erets tant fred, hi havia un bosc en tu, hi havia la neu al teu pols, hi havia gel en els teus llavis. Jo implorava o la glacera al teu costat o refer-te en el meu clima astral. 🍓 Coneixia els teus motius però preferia ignorar-los. 🍓 On estaves quan et necessitava? On estaves quan t'implorava? Diga'm, estaves on jo et guardava? on erets durant la nit? on erets a ple somni de dia? diga'm, ens trobaríem en algun temps? 🍓 Era octubre i era gris, era màgic sense ser trist, era càlid com el teu abric. i la pregunta fent cas omís: quin era el teu tacte? Era com el revers de les fulles? Era com la llet del cafè que em deixo al matí? Era com el sol? Simplement solar? Era com l'escalfor de la manta d'ahir? Era com el tacte d'un pinzell? ...
